miércoles, 5 de noviembre de 2008

Eleccions estil Pressing Catch

Avui tots els bloggs tenen que parlar de les eleccions i aquest per ser incoherent també ho farà.

Els americans tenen estudiadíssim el "business" de l'especacle. Cuiden fins al més mínim detall tot el que succeirà i com té que succeir. Primer fan entrar l'Obama a un gran escenari, però clar no pot sortir sol, perquè és una victoria conjunta. Solució: surt la família nuclear, que es una escena molt bonica i melancòlica, però no diuen res, ni tan sols s'animen amb uns "oe oe oe". Pel discurs s'ha de quedar sol, a veure si algú robarà protagonisme. Un cop acabat i com qui no vol la cosa apareix el vicepresident per l'esquena d'Obama per donar-li una abraçada i després ja apareix tothom a dalt, grans, petits, homes, dones, blancs, negres... Però atenció com surten tots; se'n va tothom en ordre i l'últim de marxar es Obama que desapareix del pla televisiu amb un somriure.

¿Ho havien ensajat?, ¿a on s'ensaja això? ¿McCain també havia ensajat?

A mi he recordava tot a pressing catch inclús l'escenari estava adeqüat perquè sortís l'Obama amb música triumfal i amb focs d'artifici i passés pel passadís xocant les mans a tot el públic reunit, al més pur estil "Hulk Hogan", o que s'hagués trencat la camisa perquè tota la massa s'hagués enferburitzat.

Si ja se sabia qui guanyaria (igual que passa molts cops amb el pressing catch) perquè enlloc dels comentaristes aburrits de sempre perquè no han ficat a l'Hector del Mar.

Si us plau fica un Hector del Mar a la teva vida
"Hector del Mar Rules"

No hay comentarios: