Emotivitat Televisiva

Practicant el comportament tan generalitzat entre la gran població que es veure la televisió els diumenges de resaca, es imposible no trobar motius de reflexió per a qualsevol ment no-plana.

Hi ha un element que m'encanta a la vegada que m'intriga que es la relativament nova práctica que s'ha implantat en els "reality shows" que es la imposició de la emotivitat a "flor de pell" que tenen els participants en el moment que l'organització del progama prepara com a sopresa la veu telefónica d'una persona amb algún tipus de vinculació (normalment familiar, però també es donen casos de gent de servei o inclús mascotes animals) i llavors per relació causa-efecte que deu encantar a tots els "conductistes" els participants comencen a plorar.

Malgrat ser un reivindicador de l'emotivitat davant la racionalitat a la que ens tenen sotmesos, hem crida molt l'atenció aquest efecte automátic.

I perquè es incoherent aquesta reaccio?, doncs perque dubtu que aquesta gent reaccioni, o hagueren reaccionat igual, mentres parlen amb aquestes persones quan están de vacances, o de campaments i les mateixes persones amb qui parlen per la tele se'ls acudeixi molestar trucant-los per teléfon.

"Winehouse rules"

Els nous diaris personals

Els blogs han agafat una apariencia d'antítesi dels famosos "diaris personals" que tants cops ens han projectat en el "imaginari cinematográfic i televisiu" com a font de conflicte sobretot entre germans per aconseguir descobrir aquells secrets que només podien saber les págines del diari.

També s'ha donat molta rellevància als diaris dels assasssins a on suposadament explicaven amb tota mena de detalls les majors atrossitats que rebien les seves víctimes.

Si els diaris personals avui es transformen en blogs es perquè el nostre context canvia però el trasfons és el mateix; la funció "egocentrista" (encara que sigui "post-mortem") apareix en els dos formats encara que no ho volguem admitir; l'antic candau dels diaris personals s'ha convertit en "l'usuari anònim".

Pensant en la era de l'autoajuda sé que hi han hagut suposats tractaments psicológics que s'han basat en fer un diari personal per tal de reflexionar, espero que els psicòlegs més "gafapasta" i admiradors d'Isabel Coixet estiguin receptant portar blogs com aquest.

"Passolini Rules"

Compaginació

Es vol temps per criticar que es té temps. Vull compaginar allò a lo que no arribo, vull creure'm que si no ho defineixo no ho podré matar, per viure en un estat de "fluiment".

El diumenge m'aixecaré d'hora per comprar un diari que no llegiré, més enllà del simple cop d'ull a les fotos o alguna columna d'"eurdit", per intentar aprendre com ho podría fer jo en un futur que jo hem crec que no està molt lluny.

Però qui ens treu d'aixecar-nos i compaginar viure amb tenir la col·lecció de llibres d'art que mai tocarem i els dvd's que no treureum ni l'envoltori.

Tot es compagina fins i tot en fer blogs incoherents.

"Artaud rules"

Trágica presentació

Toca presentar-se i crec que és de les coses més pesadas i per les que abans no he fet un blog!

Motius per fer un blog:

- Som (i per suposat sóc) egocentristes ens agrada parlar de nosaltres mateixos i imaginar que algú li pot arribar a interesar les nostres tonteries i reflexions.

- Morbo per conèixer detalls de gent que tens aprop però que no t'atraveixes a preguntar i vulguis que no això de l'internet et permet distanciar-te, me'n adono que he llegit blogs de gent que ni cònec i que crec que ni m'interessa, però m'han agradat, que curiós.

- Veure que el meu cosí en té un (jo no puc ser menys).

- Moment de reflexió, que espero que sigui molts més vivint-los que explicant-los aquí.

- Viure a l'era de la "autoayuda" que moltísima gent et feliciti pel que fas i et rectifiqui en els teus comportaments i te'n vagis a dormir pensant en lo bé que ho has fet, encara que sigui mentida.

- Ser "erudito" i participar en "tertúlias" d'intel·lectuals sense tenir ni idea.

- Tenir materials ja escrits per si algún dia hem publiquen un llibre, perquè segur que si el tinc que començar de zero hem farà mandra (hem conec).

Intentaré amb aquest defecte de fàbrica que tinc que és ser sociòleg analitzar o intentar senyalar la infinitat de incoherencias que ens envolten però que tant ens fa...

La primera aquest blog

"Baudrillard Rules"