Els blogs han agafat una apariencia d'antítesi dels famosos "diaris personals" que tants cops ens han projectat en el "imaginari cinematográfic i televisiu" com a font de conflicte sobretot entre germans per aconseguir descobrir aquells secrets que només podien saber les págines del diari.
També s'ha donat molta rellevància als diaris dels assasssins a on suposadament explicaven amb tota mena de detalls les majors atrossitats que rebien les seves víctimes.
Si els diaris personals avui es transformen en blogs es perquè el nostre context canvia però el trasfons és el mateix; la funció "egocentrista" (encara que sigui "post-mortem") apareix en els dos formats encara que no ho volguem admitir; l'antic candau dels diaris personals s'ha convertit en "l'usuari anònim".
Pensant en la era de l'autoajuda sé que hi han hagut suposats tractaments psicológics que s'han basat en fer un diari personal per tal de reflexionar, espero que els psicòlegs més "gafapasta" i admiradors d'Isabel Coixet estiguin receptant portar blogs com aquest.
"Passolini Rules"
No hay comentarios:
Publicar un comentario