lunes, 18 de febrero de 2008

Emotivitat Televisiva




Practicant el comportament tan generalitzat entre la gran població que es veure la televisió els diumenges de resaca, es imposible no trobar motius de reflexió per a qualsevol ment no-plana.



Hi ha un element que m'encanta a la vegada que m'intriga que es la relativament nova práctica que s'ha implantat en els "reality shows" que es la imposició de la emotivitat a "flor de pell" que tenen els participants en el moment que l'organització del progama prepara com a sopresa la veu telefónica d'una persona amb algún tipus de vinculació (normalment familiar, però també es donen casos de gent de servei o inclús mascotes animals) i llavors per relació causa-efecte que deu encantar a tots els "conductistes" els participants comencen a plorar.



Malgrat ser un reivindicador de l'emotivitat davant la racionalitat a la que ens tenen sotmesos, hem crida molt l'atenció aquest efecte automátic.



I perquè es incoherent aquesta reaccio?, doncs perque dubtu que aquesta gent reaccioni, o hagueren reaccionat igual, mentres parlen amb aquestes persones quan están de vacances, o de campaments i les mateixes persones amb qui parlen per la tele se'ls acudeixi molestar trucant-los per teléfon.

"Winehouse rules"

No hay comentarios: