Practicant el comportament tan generalitzat entre la gran població que es veure la televisió els diumenges de resaca, es imposible no trobar motius de reflexió per a qualsevol ment no-plana.
Hi ha un element que m'encanta a la vegada que m'intriga que es la relativament nova práctica que s'ha implantat en els "reality shows" que es la imposició de la emotivitat a "flor de pell" que tenen els participants en el moment que l'organització del progama prepara com a sopresa la veu telefónica d'una persona amb algún tipus de vinculació (normalment familiar, però també es donen casos de gent de servei o inclús mascotes animals) i llavors per relació causa-efecte que deu encantar a tots els "conductistes" els participants comencen a plorar.
Malgrat ser un reivindicador de l'emotivitat davant la racionalitat a la que ens tenen sotmesos, hem crida molt l'atenció aquest efecte automátic.
I perquè es incoherent aquesta reaccio?, doncs perque dubtu que aquesta gent reaccioni, o hagueren reaccionat igual, mentres parlen amb aquestes persones quan están de vacances, o de campaments i les mateixes persones amb qui parlen per la tele se'ls acudeixi molestar trucant-los per teléfon.
"Winehouse rules"
No hay comentarios:
Publicar un comentario